|
Breu història
Isolda Barbarà i Trenkle s’inicia a Barcelona en les tècniques corporals a partir de l’estudi de la dansa clàssica i de la dansa contemporània. Fa més de dues dècades que imparteix classes d’estructuració corporal, experiència que l’ha duta a desenvolupar una tècnica empírica, basada en la comprensió holística del cos i de la ment tenint en compte les particularitats de cadascú. En la creació de L’harmonia en la mecànica del cos ha tingut present, entre d’altres, els conceptes elaborats pels següents autors:
• La cuirassa muscular ( Wilhelm Reich)
• El centre vital de l’ésser humà (Karlfried Dürckheim)
• La bioenergètica (Alexander Lowen)
• El procés d’individuació (Carl G. Jung)
• La col•locació del cos en la dansa clàssica (Helena Villarrroya)
• Stretching Global Actiu (Philippe E. Souchard)
• La consciència sensorial ( Moshe Feldenkrais)
• Rolfing (Ida Rolf)
A més, ha participat en diversos seminaris, entre els quals destaquen la gimnàstica medicocorrectiva i les tècniques metamòrfiques.
Notes
Una llarga experiència viscuda a través de la dansa i el pas per les distintes escoles de ballet no van acomplir del tot les meves expectatives pel que fa a la comprensió de la funcionalitat complexional i la biomecànica corporal. Davant la manca de respostes en aquest terreny començo a indagar pels meus propis medis en les tècniques corporals. Després de dues dècades aplicant els coneixements de la dansa i els mètodes d’educació de la postura, vaig concentrar els meus esforços a desenvolupar una disciplina que s’apropés a l’estudi de la mecànica del cos. Les paraules - harmonia mecànica – em van suggerir l’acord que es produeix en el moviment quan l’anatomia està ben ponderada, per això, he anomenat aquesta disciplina: l’harmonia en la mecànica del cos.
En general, no valorem prou la importància d’una mecànica fluïda i de com aquesta repercuteix en el sistema orgànic, hormonal i immunològic del nostre organisme. L’ideal de l’estructura humana es troba en una simetria i en una verticalitat exactes. La nostra estructura, però, està sotmesa a un constant esforç de tipus mecànic per adaptar-se a totes les situacions i, així, contrarestar l’atracció gravitacional. Tot i que, abans d’acabar el seu desenvolupament haurà de patir els mil i un obstacles, d’una o una altra manera, trobarà un equilibri malgrat que aquest sigui forçat. Aquesta és una de les causes per les quals la musculatura acumula tensions i fatiga, per tant, quan més ens apropem a aquest estat d’ideal, menys esforços haurem d’emprar per mantenir-nos drets o per desplaçar-nos. Una estructura ben consolidada s’organitza d’acord a un ordre anatòmic original.
L’harmonia en la mecànica del cos és una pràctica que va més enllà de l’entrenament físic. Ens convida a observar-nos, a percebre’ns i a descobrir-nos, tot combinant la força contràctil i l’elàstica del múscul per acomodar les articulacions. No obstant això, no implica en cap cas realitzar un treball dogmàtic o seriat en què únicament es persegueix allargar o enfortir el múscul, ja que la repetició sistemàtica o la imitació del moviment, no fan altra cosa que allunyar-nos de la consciència i, justament, la consciència és un requisit imprescindible per percebre l’anatomia. En definitiva, el sol fet de moure’ns ens renova i ens alimenta el mecanisme corporal. La mateixa respiració, que està íntimament lligada a la musculatura, en l’espiració, ens ajuda a distendre-la. Aquesta pràctica, en conjunt, ens convida a:
• Desaccelerar el ritme
Frenar l’acceleració imperant
• Trobar el to just a la musculatura
Distendre, afluixar, deixar anar les “tensions-crispacions” del múscul
• Desentumir les articulacions
Arribar a la comoditat articular, alliberar les articulacions de la compressió d’una musculatura endurida
• Adaptar-nos a la força de la gravetat
Valer-nos de l’atracció gravitacional per rebotar
• Equilibrar-nos a la verticalitat
Alliberar el sistema mecànic
• Evitar la rigidesa
Les articulacions ben equilibrades eviten l’erosió del cartílag
• Moure’s eficaçment
La bona disposició musculo-articular ens repara
• Suavitzar, amorosir, endolcir el pas del temps
Fer lleuger l’engranatge
Pel que fa a la pràctica d’aquest treball corporal, percebre’s implica una atenció i per sentir millor l’esquema corporal adoptarem la posició supina en contacte amb el terra. El contacte amb una superfície plana ens determinarà on són els punts de recolzament i com és la nostra empremta corporal. Acte seguit deixarem anar el pes del cos per observar-nos i escoltar-nos la respiració. Després, seguirem uns determinats moviments pensats per ajustar la mecànica. La intenció no és tant la d’adquirir una habilitat concreta, sinó la d’aconseguir un estat que respongui a l’essència de l’ésser i tractar d’establir una harmonia mecànica en el cos. D’aquesta manera el moviment esdevé orgànic. No cal dir que la integració “cos-ment” ens indica la nostra evolució com a éssers humans.
Isolda Barbarà i Trenkle
L’harmonia en la mecànica del cos
Esta dirección electrónica esta protegida contra spam bots. Necesita activar JavaScript para visualizarla
www.isoldabarbara.cat
mòbil +34 666 289 172
|
